Tarragona · Salou · Cambrils · Reus · La Pineda Platja Español Català English
Tarragona.net
Oci, turisme i cap de setmana
Hotels i Aparthotels Hotels i Aparthotels
Apartaments, càmpings i altres Apartaments, càmpings i altres
Platges i platges nudistes Platges i platges nudistes

Tarragona / Informació / Què veure i què visitar

De Vallfogona de Riucorb a Forès



Barberà de la Conca
De Vallfogona de Riucorb a Forès



 L'itinerari va de Vallfogona de Riucorb a Forès passant pel balneari de Vallfogona, Segura, Saladern, el Fonoll i Savella de l'Abadiat entre conreus i boscos, zones de gran atractiu paisatgístic força solitàries. És una magnífica excursió en bicicleta tot terreny que pot ser feta a peu si es té un cotxe de suport a Forès o si s'hi fa nit. Bona part del recorregut està senyalitzat com a GR 171. La ruta comença a la població de Vallfogona de Riucorb. S'hi pot arribar des de Montblanc, la capital comarcal, prenent la carretera C-14 en direcció N cap a Tàrrega i trencant, havent passat els desviaments que menen a Nalec i Ciutadilla, a la dreta (E) per la L-241. Una altra possibilitat és anar-hi des d'Igualada i l'A-2 per la carretera C-241c fins a Santa Coloma de Queralt, des d'on caldrà prendre a ponent la T-224 fins a Vallfogona. 0,00 km (560 m). Vallfogona de Riucorb. Carrer de l'Arc, a tocar de la carretera T-224. Se segueix per aquesta carretera en direcció SE/E. Més enllà, es deixa a l'esquerra el balneari de Vallfogona (km 1,80, 590 m). Aquest balneari, envoltat de jardins i d'un bosc de pi blanc i alzines, aprofita les aigües subterrànies de la vall. Es prossegueix cap a llevant per la T-224. 2,35 km (593 m). Es deixa la carretera i es gira a la dreta en direcció S per una pista senyalitzada amb les marques blanques i vermelles del GR 171, que no es deixaran fins a Forès. La pista inicia una forta pujada, fa una ziga-zaga i s'encara de nou cap al S. Per la partida de les Escaioles, es remunta fins a més de 700 m. Tot seguit, comença un llarg tram gairebé pla, on el bosc no és tan espès. Són els anomenats plans dels Corrals, a les portes de Segura, on abunden les grans alzines. 4,56 km (790 m). S'accedeix a Segura, una pedania del terme municipal de Savallà del Comtat on viu molt poca gent de forma fixa. Com totes les poblacions d'aquesta zona, té el seu origen en un castell, del qual només queden les restes. L'església de l'Assumpta (s. XVIII) és d'estil barroc. Es conserva un edifici senyorial del s. XVII: can Subies. Des del poble, hi ha una bonica vista dels boscos de Saladern, cap a on cal anar. Des de l'entrada del poble, venint de Vallfogona, es tomba a la dreta (senyalització del GR) per agafar un corriol que baixa a la vall del riu Seniol en direcció O/SO fins a desembocar a la pista del fons. Hi ha una altra opció amb menys dificultat tècnica: dirigir-se al N tornant enrere pel camí fet i, 90 m més amunt, prendre una desviació de l'esquerra (O/NO). Els dos recorreguts conflueixen davant de Saladern. 6,17 km (607 m). Confluència amb la pista que davalla pel N des de Segura. Es continua cap a ponent i es deixa la masia de Saladern a l'esquerra. Quan la pista comença a girar cap al NO, es troba una bifurcació. 7,31 km (582 m). Bifurcació. Es trenca a l'esquerra (SO) pel desviament que duu al Fonoll (senyalització del GR); més tard se seguirà per la desviació de la dreta. Es creua el Seniol i, pocs metres després, la rasa de Forés. Se segueix la vall d'aquest rierol en direcció S endinsant-se per l'obaga del Comet fins al Fonoll. 8,98 km (630 m). A tocar del Fonoll, es desemboca a la pista d'accés a aquesta població que ve de Passanant (a la tornada es passarà per aquí de nou). Es continua recte (SO) pujant cap al poble i deixant el GR 171. Ara se seguirà la variant GR 171-1 fins a Forès. Es travessa el nucli tombant en direcció E. El Fonoll, situat en una raconada de gran bellesa, va ser abandonat fa diverses dècades i avui és propietat d'una associació naturista; a l'estiu s'hi practica nudisme. L'església romànica de Sant Blai té una peça única: un petit finestral de pedra en forma de creu. Se surt de la població remuntant en direcció SE fins a Savella de l'Abadiat. 11,31 km (794 m). Savella de l'Abadiat. Bifurcació a l'entrada del llogarret. Es gira a la dreta (N), es passa pel costat de la casa Gran de Savella i es fa cap a l'església de Sant Pere, un edifici romànic de finals del s. XII que va ser declarat monument historicoartístic l'any 1977. Al seu interior, es conserva una imatge gòtica policromada de mida natural de Sant Pere (s. XIV). Més amunt, al cim del turó, hi ha les restes del castell. Des de Sant Pere, es pot contemplar Forès, situat a uns 5 km entre camps conreats i alguns rodals de bosc. Els entorns han estat aprofitats per a la instal·lació d'un gran parc eòlic. Es torna a la bifurcació de l'entrada del poble (km 11,81, 793 m) i s'agafa a la dreta la pista ampla que es dirigeix al SE descendint i deixant dos trencalls a l'esquerra. 14,12 km (727 m). Es desemboca a la pista asfaltada de Conesa a Forès. Es continua recte en el mateix sentit de la marxa, cap al S, durant 450 m, on s'agafa una pista de la dreta (NO; km 14,55, 735 m) que ascendeix a Forès fent drecera. Al costat de les cases de la Marina, on hi ha una notable creu de terme, se surt de nou a la pista de Conesa. 15,63 km (814 m). Es pren a la dreta (NO) la pista de Conesa i camí de Rocafort, per on va el sender GR 175. Aquí hi ha una creu de terme gòtica coneguda com la Creu de Rocafort. En una cara es disposa la Mare de Déu amb el nen Jesús i un àngel que li fa de peanya; a l'altra hi ha el crucifix. Es puja fins a Forès per un tram de fort pendent. 16,00 km (860 m). Forès. Des d'aquest encimbellat mirador natural de la Conca, s'albira una magnífica panoràmica de la contrada. Cal visitar-hi l'església de Sant Miquel, originàriament un edifici romànic del s. XIII d'una sola nau; avui és mancat de l'absis. Al s. XIV, s'hi van afegir dues capelles laterals que han donat lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes a migdia; la més antiga està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. S'hi conserva una reproducció d'una imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut dipositada al Museu Diocesà de Tarragona. Es parteix del poble i s'agafa la carretera cap a ponent. Es passa l'Ajuntament i s'arriba a una gran bassa, on sobresurt una segona creu de terme notable. 16,65 km (794 m). Creu de la Bassa, de tronc octogonal i capitell, en què es poden veure quatre apòstols i un escut rodó amb la creu templera. A la creu, hi ha, en un cantó, la Mare de Déu i el nen, i en l'altre, Jesucrist. La base està decorada amb motius florals. Es tomba a la dreta pel camí que es dirigeix al N, cap al Fonoll, per on va el GR 171, i es deixa la carretera i el GR 175 a l'esquerra (O). 17,45 km (760 m). Cruïlla. Es continua recte (N) seguint sempre per la pista principal i ignorant algunes desviacions secundàries a banda i banda fins que s'arriba, de nou, al Fonoll, ara per la banda contrària per on s'ha marxat abans. 21,32 km (614 m). Es desemboca a la pista d'accés al Fonoll des de Passanant. A la dreta, hi ha l'església de Sant Blai. Es remunta fent un revolt fins al trencall de l'entrada al poble, on es retroba el camí de l'anada, que se segueix en direcció NE fins a tornar a la pista de Saladern. 23,43 km (582 m). Havent creuat el riu Seniol, s'accedeix a la pista de Saladern. Es gira a l'esquerra (NO) i es prossegueix per aquesta pista ampla i ben traçada que davalla suaument seguint la vall fins a la carretera de Guimerà a Vallfogona. 26,18 km (549 m). Carretera T-241 de Guimerà a Vallfogona de Riucorb. A l'altra banda de la carretera, s'aixeca una esvelta xemeneia d'una antiga bòbila. Cal prendre-la a la dreta, cap a llevant, i passar vora el Molí de la Cadena, de singular aparença; en realitat, són dos molins fariners medievals, el de Dalt i el de Baix. El de Dalt, restaurat i convertit en habitatge, manté la torre medieval amb un portal de mig punt adovellat i un matacà defensiu. El de Baix, que encara funciona, conserva a l'interior l'estructura antiga. Es continua carretera enllà (E) i s'arriba a Vallfogona. 27,75 km (560 m). Vallfogona de Riucorb, punt de partida i final de l'excursió. Cal visitar aquesta històrica població, on destaquen el casc antic, el castell i l'església gòtica d'origen medieval de Santa Maria, que al s. XVII va regir el magnífic poeta i literat Vicenç Garcia, conegut com a Rector de Vallfogona. Llocs emblemàtics Obaga del Comet Església de Sant Blai del Fonoll Església de Santa Maria i Sant Llorenç Balneari de Vallfogona Boscos de Saladern Església de Sant Pere de Savella Comarques:Conca de Barberà Distància:27.75 km Desnivell Pujada:660.0 m Desnivell Baixada:660.0 m Senyalització:Parcialment Durada:2 h 15 min Temes:Esport | Natura | Cultura Tipologies:Patrimoni cultural     Criteris d´us de aquestes rutes   Veure restaurants aqui Veure hotels aqui   Font: Generalitat de Catalunya. Dirección General de Turismo / Dada d'actualització : 30/09/2010



Etiquetes: costa daurada, barberà de la conca, llocs d'interès, què veure i què visitar a salou, què veure i què visitar a cambrils, què veure i què visitar a tarrragona, què veure i què visitar a reus, què veure i què visitar a la pineda platja
SOL·LICITAR MÉS INFORMACIÓ PER CORREU ELECTRÒNIC
* Nom i Cognoms * Consulta
Telèfon
* Correo Electrònic
*Accepto les Condicions d'Ús
*
Tornar
Reserva d'hotels
+ Tarragona.net